1. |
||||
I al començar cada dia
pense que va a ser l’últim
i amb ixa filosofia
ens aniria a tots millor.
I no ens importaria
que per l'esquena parlaren;
a tots eixos els diria
que el que faig ho faig amb goig.
I si aquesta melodia
aconseguira que ballàrem,
un bon inici seria
per canviar un poc el món.
Li he dibuixat sempre un somriure.
Ell diu que riure és debades, debades.
Li he dibuixat sempre un somriure.
Disfruta les alegries
que les penes venen soles.
Passa-t’ho bé tots els dies
perquè els anys passen que volen!
I al començar cada dia
pense que va a ser l’últim
i amb ixa filosofia
ens aniria a tots millor.
I no ens importaria
que per l'esquena parlaren;
a tots eixos els diria
que el que faig ho faig amb goig.
I si aquesta melodia
aconseguira que ballàrem,
un bon inici seria
per canviar un poc el món.
|
||||
2. |
||||
Mira si he corregut terres
que he anat a parar ací.
I a l'aixeta l'aigua clara
i a l'aixeta l'aigua clara,
per refrescar-se a l'estiu.
Quan rondes per les placetes,
si rondes per les placetes
i a tot el món li somrius.
Barat a que em faces cas
jo et donaria la lluna.
La deixaria al teu “regaç”
perquè brillara més pura.
Barat a que em faces cas
per a enveja de la gent
i dels hòmens assenyalats,
per a enveja de la gent,
barat un gest, una mirada.
Mira si he vist meravelles
que no t’arriben ni als dits
dels peus que tens de princesa,
als dits dels peus de princesa
on van els reis a morir.
On van els reis a complir
la seua última promesa
que és vore en viu el sospir.
Barat a que no em faces de menys
jo et donaria la lluna,
la lluna i el sol també,
i la frescor que mai dura,
mai dura un estiu sencer,
va apagant-se com l’espurna
quan em saluda el ponent,
jo et donaria la lluna,
barat un gest, una mirada.
|
||||
3. |
||||
Per mi no et preocupes,
perquè ara no estic sol en esta guerra.
Si faig servir paraules,
és com jo vull defendre aquesta terra.
No patisques ja més,
no siga que després...
no siga que després et falten forces per seguir
i et necessite junt a mi
El nostre cant valent
als vents per tot arreu volem llançar,
encara que sabem
que contra la corrent haurem d’anar.
I si volem guanyar,
haurem de pelear,
amb uns versos bonicos i que ens facen recordar
d’on i qui som en realitat.
Parlant de valencianes,
un dia la mel al sucre li digué:
“Si no les has besades
entonces no saps la dolçor el que és!”
Parlant de valencianes
que són com les mangranes,
són dolcetes i tendres però tenen el cor dur,
són remolí, són la quietut.
|
||||
4. |
Trista Tarantel·la
05:47
|
|||
Em deies vora Albufera
que l’aigua era el teu cor,
que tan malferit ja no és el que era
i que amo no en té ni en vol.
I és que l’aigua va per barris
i ara està tota als meus ulls.
Perdona’m el comentari,
però és que jo...
Jo no sóc res sense tu!
I en tots aquestos anys
et veia feliç al seu costat.
Pensava en el que et donaria,
si tinguera l’oportunitat.
Però el cor s’accelerava
si te tenia al meu voltant.
Li diré el que senc un dia
Però el temps...
Però el temps se’m va esgotar!
Sempre esperant a que vinguera.
Com deia el vell cançoner:
“si tu estàs, sóc au lleugera
Si no estàs, sóc presoner”.
Sabent eterna l’espera,
no hi ha judici pendent.
Ja fa temps que em condemnaren
a la meua...
Soletat fins a la fi dels temps!
|
||||
5. |
||||
El patir m'esteu donant.
El patir m'esteu donant
perquè el cor no puc partir
i no volguera triar.
Les dos brillen per la nit,
la riberenca i l'albà.
El patir m'esteu donant.
El patir m'esteu donant
perquè el cor no puc partir
i no volguera triar.
Les dos brillen per la nit,
la riberenca i l'albà
I li pregunte al coixí
i no em dóna cap resposta.
Un remei ha d'existir
per posar fi a aquesta història.
L'una és frescor en la nit,
l'altra és claror en la boira.
De nit ja no puc dormir,
de nit ja no puc dormir
per fer el que no deuria,
que és l’estima repartir.
Les dos brillen per la nit,
les dos són la llum del dia.
|
||||
6. |
||||
Fas perquè sempre m'oblide
guardant-ho tot al caixó.
Fas que no sope ni dine
deixant que es gele l’arròs.
Però ja vinc avisan-te
que no estic sol.
I comencen a fartar-se
tots els que pensen com jo.
Somniador!
Digues que visc en un somni
perquè espere un món millor,
digues que sóc somniador.
Viure amb menys rebombori
i un poc de llum i de sol,
digues si sóc somniador.
No fa falta que et presente,
crec que et coneix tot el món.
A tu et cante i no ho mereixes
perquè ens enganyes a tots.
Que si et veig algun dia
te'n diria més que a un gos!
De moment, ho deixe aixina,
Prou de parlar de ninots!
Somniador!
Quan em desperte al matí
i et veig tapada pel llençol,
sé que sóc un somniador.
M'oblide dels malparits
que eixen per televisió.
Tu eres la llum i ets el sol.
Hem de seguir fent camí,
segur vindran dies millors,
ja arribaran dies millors.
|
||||
7. |
J
05:41
|
|||
De la mateixa manera,
tant si plou com si fa sol,
anem per dalt la vorera
buscant una protecció.
Amb la calor d'esta terra
es fan blanets els bombons,
per això tu vas per l'ombra
i jo sempre he estat al sol.
Encara que no se’t nombra, és per a tu esta cançó
Per les teulades, pels racons,
els vells del poble, ho comenten al carrer Major.
I a les façanes, quan fa ressol,
les coses duren, duren el que ja et vaig dir jo.
Obri el portell de la sèquia
i regarem tot l’hort,
com deu regar-se l’estima,
si va secant la saó.
I en el corral de ca Fina,
jo allí tenia un plantó.
El regava quan podia
i sempre em donava flors.
Per això tu vas per l'ombra, i jo sempre pel sol
Per les teulades, pels racons,
els vells del poble, ho comenten al carrer Major.
I a les façanes, posí el teu nom,
mai l’esborraren, com ningú l’esborrarà del meu cor.
|
||||
8. |
Epíleg (Cavalcada)
05:13
|
|||
Des de Puçol fins Artana
baix la pell senc la frescor.
Ja ho deia Juanito el d'Anna:
“Jo no eixiré en la foscor.
Jo no eixiré en la foscor”.
|
||||
9. |
||||
En la vida m’ha rist més
que un dia collint tomaques.
Vaig vore una rabosseta
ai com s’omplia les butxaques
ai com s’omplia les butxaques!
Calla, calla montonet de fem!
Cabàs de palla podrida!
Que el dia en que tu naixqueres,
naixqué la ronya i la tinya,
ai naixqué la ronya i la tinya!
Salero, salà, salero, salà
i un altre camí
ai “corroquina” de l’alma
“acorrócate aquí”!
|
Mox Valencia, Spain
Mox va nàixer fa ja un temps a Puçol (L'Horta). Seguint amb la línia encetada amb “Palifonies” (2013, autoedició), presentem el nostre nou disc “Tuactes i Rebomboris” (2015, Mésdemil), doncs de tuactes i de rebombori està ple el món en què vivim i, justament d’això, des d’una vessant molt personal, parlem i cantem en aquest disc. ... more
Streaming and Download help
Mox recommends:
If you like Mox, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp