1. |
El Forat Roig
02:20
|
|||
|
En el cap et pegà i no fallà
Pot ser Déu o només un imbècil
On anaves? O encara no ho saps
No molava allò que demanaves
Però ara està destrossat
Ho haria d’haver pensat
La qüestió és que ja l’has cagada
T’has “puat” un idiota que només estava cridant
Acàs li havies fet mal a ningú
Malgrat tota esta merda en l’aire
Ens ofeguem com t’ofegaves tu
Pensant en evitar l’evitable
Però ara està destrossat
Ho haria d’haver pensat
La qüestió és que ja l’has cagada
T’has “puat” un idiota que només estava cridant
Només queda l’esperança
De què servisca d’exemple
Ones per a l’enyorança
D’una mar que mor a colp de bitllet
|
||||
2. |
No Vull Vore't Més
01:57
|
|||
|
No vulgues que faça allò que no vull fer
No vulgues ficar-me en un merder
Sortires depresa perqué tu vas voler
Tirant-me a terra com a un paper.
No vull vore’t més
No vull vore’t més, en el meu cap
Sempre ha estat buït, sempre ocupat
Per un desert de gel en el pit
Sempre estallant l’últim sospir
Allò que vull és que em deixes tranquil
Tot eixe món és artificial
|
||||
3. |
Fosc
02:04
|
|||
|
Sempre pensares que tot era bonico
Sempre pensares, tot era color blau
Que un despertar era com tornar a nàixer
I que els estels mai no caurien del cel
Oh, però ara vas obrint els ulls
Oh, quasi sense adonar-te’n
Oh, del cervell faràs un suc
Oh, sempre amb el cap ben alt
Sempre pensares que això no era possible
Sempre pensares, mai no estaries sol
Però recorda que això és més que probable
I que de tu depén baixar del bressol
Oh, però ara vas obrint els ulls
Oh, quasi sense adonar-te’n
Oh, del cervell faràs un suc
Oh, sempre amb el cap ben alt
Un dia al cap et pegarà la realitat
I el despertar serà com si ressuscitares
T’adonaràs que no tot és color blau
El color negre no l’havies triat
Oh, però ara vas obrint els ulls
Oh, quasi sense adonar-te’n
Oh, del cervell faràs un suc
Oh, sempre amb el cap ben alt
|
||||
4. |
Déus de Carn
03:06
|
|||
|
Ahir vaig pujar al Sol
Per què será? Sempre hem dóna mal de cap
D’ahí dalt es veu tot clar
Encara què a tot li done per girar
Vaig veure una mà
Que cau sense pietat
Vaig veure gent “calla”
Gent amb els ulls banyats
Hi gent lligà de boca i mans
Pels déus de carn mai desitjats
Trencant ja els nucs, encara no ets mort
“Xillant” ben fort per treure els draps bruts
Ahir vaig pujar al Sol
Per què será? Sempre hem dóna mal de cap
D’ahí dalt es veu tot clar
Encara què a tot li done per girar
Vaig veure una mà
Que cau sense pietat
Esclafant tot el temps
Tot allò que té baix
Hi gent lligà de boca i mans
Pels déus de carn mai desitjats
Trencant ja els nucs, encara no ets mort
“Xillant” ben fort per treure els draps bruts
|
||||
5. |
L'Espavilat
02:12
|
|||
|
Míra’m bé!
O acàs pensaves que anava a quedar-me quiet?
Sense fer res
No espere que em salve ningun valent
Vas vindre amb bones intencions
O això és el que dies
Creuies que jo m’ho tragaria tot
Prou de mentides
Però un bon dia em vaig alçar
Pel meu peu
Ningun braç no em va ajudar
Ninguna veu
Míra’m bé!
O acàs pensaves que anava a quedar-me quiet?
Sense fer res
No espere que em salve ningun valent
L’ànima no s’obté amb colps de martell
És que no ho saps?
Jugaves als déus i esperaves que et creiés
No et vaig fer cas
Et vaig mirar directe als ulls
Volia cridar
La gola se’m va fer un nuc
Apretí els punys
Míra’m bé!
O acàs pensaves que anava a quedar-me quiet?
Sense fer res
No espere que em salve ningun valent
|
||||
6. |
Alguna Cosa Més
02:04
|
|||
|
Sé que hi ha “algo”
Però deu de ser flexible
Sé que existeix
Allò que puc imaginar
I puc ser capaç de tot i més
Puc sentir l’aire fresc de la voluntat
No estaré, ja no puc escoltar
I eixiré al carrer a respirar
Sempre he pensat... no és veritat
Que de vegades tot ix mal
Aleshores sé que em dóna igual
Podria ser jo, podria estar en el teu lloc
Sé que no estic sol
Però molta gent sobreviu
No és possible
Que tu em vulgues castigar
Tu estaràs sé que no em fallaràs
I està mal però a mi m’agrada més
No estaré, ja no puc escoltar
Podeu cridar no us vaig a fer ni cas
Sempre he pensat... no és veritat
Que de vegades tot ix mal
Aleshores sé que em dóna igual
Podria ser jo, podria estar en el teu lloc
|
||||
7. |
Veus!
03:19
|
|||
|
Veus!
Sempre has estat
Agenollada
Sense dir res
I veus!
Com va passant
Sense perdonar
Ràpid el temps
No pots deixar de pensar
Tot eixe món és artificial
Veus!
Ombres desfilant
Pels passadisos
De tots els delers
I veus!
Raresa als rostres
Automatisme
I molt poc de seny
No pots mirar amb els ulls tapats
Ells no poden privar-te de somniar
Veus!
Bulls de vida
Ràbia continguda
Contra aqueixa creu
I veus!
Que cal lluitar
Sense pietat
Falsos manaments
No pots deixar de somniar
Ara has d’intentar obrir-los ja
Tot això ho pots fer
I ho pots demostrar al món sencer
|
||||
8. |
Per l'Esquena
02:31
|
|||
|
Avuí m’ha despertat
Un fet que m’ha trastocat
I he pensat que millor
Si m’hagues quedat gitat
Un cor havia esclatat
Sense haver-ho imaginat
Estaven arreplegant
El que d’ell havia quedat
No més colps
Vull ser lliure
No més colps
Per darrere
Esperant a que algú
Et done les bones nits
Pensant poder sortir
Pensant en ficar-li fi
Per qué no ens preocupem
de fer junts “algo” més gran
En lloc d’estar buscant
El que ens puga separar
No més colps
Vull ser lliure
No més colps
Per darrere
|
||||
9. |
Ara
04:27
|
|||
|
Avui açò ja no té remei
No m’he alçat amb el peu dret
Ara puc sentir la pell
I un soroll al meu cervell
I no em vull enrecordar
Que ara tot em dóna igual
Ara pots dir-me que ha estat mal
Ara em podràs colpejar
Podràs dir-me allò que pensaves
Però ara hem sembla que ja és tard
Ara tinc els ulls distints
Avui no he pogut fer res
Quan em pense que ja ho tinc
Fas que es torne del revés
No vas a fer-me plorar
Que ara tot em dóna igual
Ara pots dir-me que ha estat mal
Ara em podràs colpejar
Podràs dir-me allò que pensaves
Però ara hem sembla que ja és tard
|
||||
10. |
Portes Tancades
04:14
|
|||
|
Portes tancades
Deixar-ho tot
Recercant alguna cosa millor
És dur això
És molt dur això
Prejudicis amagats
A l’exterior
Punxes que es claven
Davall de la pell
Gent que juga amb els teus sentiments
L’oscura llanterna
Que entristeix la il•lusió
L’estaca de vidre que et demana perdó
Tots tallats pel mateix patró
Caps quadrats d’aquesta civilització
No aconseguisc desfer-me’n d’ells
Remenege, remenege i ja ho veus
Portes tancades
Deixar-ho tot
Recercant alguna cosa millor
És dur això
És molt dur això
Prejudicis amagats
A l’exterior
Tots tallats pel mateix patró
Caps quadrats d’aquesta civilització
No aconseguisc desfer-me’n d’ells
Remenege, remenege i ja ho veus
Creuar les roses de la distància
Cremar les llunes de l’amistat
Davall els fils de l’existència
Per sort o per desgràcia ...
estem tots junts penjats
Quines claus obriran aquestes portes
Tancades per a mi
Per criteris inhumans, irreals i suposat que racionals
|
||||
11. |
Indiferents?
03:47
|
|||
|
Cóm haurem de deixar
Al final de protestar?
Davant les fortunes que
Els Estats gasten amb tancs
I no, molta gent no vol mirar
Oh no, encara que ho tinguen davant
Com si no sabérem que
La guerra no du a res
I que la pau ha d’estar en el pensament
Que els míssils no estan fets per a ningun bé
I que quan cauen només mor gent innocent
Com volen que traguem
I que ens quedem indiferents?
Quan per davant d’un munt de gent
Desfilen cascs, botes i fusells
I no, molta gent no vol mirar
Oh no, encara que ho tinguen davant
Com si no sabérem que
La guerra no du a res
I que la pau ha d’estar en el pensament
Que els míssils no estan fets per a ningun bé
Que quan cauen només mor gent innocent
Com van a fer-nos callar
Si “encà” no hem pogut ni parlar
Quan sabem que amb el que val un tanc
Tot un poble podria menjar
I no, molta gent no vol mirar
Oh no, encara que ho tinguen davant
Com si no sabérem que
La guerra no du a res
I que la pau ha d’estar en el pensament
Que els míssils no estan fets per a ningun bé
Que quan cauen només mor gent innocent
|
||||
12. |
La Resposta (The Answer)
02:57
|
|||
|
Fa molt temps en un poble sec
Ple de fam, angúnia i dolor
U arribà amb un món ideal
I el camí d’una vida millor
Deia que tenia la resposta
I va obligar a la gent a anar amb ell
Però la fam perdurà
I el van desterrar
I aquell poble va morir dessecat
En un temps en què els homes amb seny
Miraven el cel amb tubs de coure
El cel canvia previssiblement,
qualsevol home ho pot vore!
Pensava, ja tinc la resposta!
I ràpid va escriure el seu descobriment
Però mentre era analitzat
Pels ulls dels seus companys
D’ell molt prompte es van burlar
No em parles de la resposta
Prompte vindrà algó contant el mateix
No crec que tingues la resposta
Jo també tinc pensaments
Però si tu ets tan ingenu
I estàs convençut
La resposta és perfecta per a tu
L’embolic urbà
Tus al respirar
Abrumat per la indústria
Recercant el dia modern
Salvador d’un altre lloc
A la caritat propens
Tothom recerca una resposta
Sense que importe llur validesa
La recerca mai no acaba
Sempre va i va i va cap a l’eternitat
No em parles de la resposta
Prompte vindrà algó contant el mateix
No crec que tingues la resposta
Jo també tinc pensaments
Però si tu ets tan ingenu
I estàs convençut
La resposta és perfecta per a tu
|
||||
Mox Valencia, Spain
Mox va nàixer fa ja un temps a Puçol (L'Horta). Seguint amb la línia encetada amb “Palifonies” (2013, autoedició), presentem el nostre nou disc “Tuactes i Rebomboris” (2015, Mésdemil), doncs de tuactes i de rebombori està ple el món en què vivim i, justament d’això, des d’una vessant molt personal, parlem i cantem en aquest disc. ... more
Mox recommends:
Gran i pur disc del nostre benvolgut amic Hugo Mas i d'un grapat de bons músics. Personal de collons. Ah! I edició en vínil de les d'abans...
go to album
Mort i merda parts I, II i III
by Lost Fills
Grandiós descobriment! Espectaculars melodies i lletres extretes de les profunditats de la Mediterrània... O des de dalt d'una Serra al bellmig de la mar... Ho haurem d'averiguar...
go to album
Projecte Escolopendra
by Mi Sostingut
Bona colla s'ha juntat per gravar aquest disc indescriptible. Escolta-lo i ens ho contes...
go to albumIf you like Mox, you may also like:
Off-kilter Portland indie rockers make an unexpected return with a tight three-track EP, their first new release in 12 years.
go to album
How Will I Live Without a Body?
by LOMA
An earthy yet somewhat chilly record about life, death, and reconnection, the latest from LOMA experiments with a turn towards the gloomy.
go to album
The Los Angeles shoegaze group strike a balance between propulsive noise and delicately crystalline sounds on their latest.
go to album
